Sense cor

Avui ja no era ahir. Ara puc poesia… lluny, ben lluny de la teva. Qualsevol tribut escriure, encara que sigui en versos imparells. Aparellats i rodons els teus. (Montserrat Abelló, in memoriam.)

Sense cor

Mai més el frec possible
dins la meva capsa d’incerteses.
No em destituiràs el coltell dins la carn
ni la sang capgirada de la lluna roja.
Potser que fermi el pot de la conserva.
Sense fuga,
n’és la sentència.

De quina meravella em parles
si no m’amanyagues les carícies
que se’m vessen?
Del tast dins la pelvis solitària?

De quina meravella em parles
si no maldo del poema el ritme?
El jou, la campana de vidre o el consol.

Advertisements

One response to “Sense cor

  1. …no deixis de barallar-te amb les paraules, no deixis de barallar-te en i amb el poema…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s