Desmemòria

Desmemoriada de tu,
et volia tibar les arrugues
i escindir-te, tot excitant destrament
les dàctils cèl·lules que no em delegen.
Duus ben soldada la reclosa de la bellesa
i em metralles amb fermesa les paraules
i el gest que nio, de caramel absurd.
Quan em vas voler,
l’ofec em projectava les tenebres
i la força del costum de les derrotes.
Al fons de la sala,
camuflades en la boira
dels nocturns perfils,
també dibuixades les ampolles,
t’hagués afinat l’empara
sota una pluja de dits desfent-te;
t’hagués desclòs els botons del diafragma
per desflorar-te la roca eixuta
que mana pedres,
com una costra,
revestint les moradures de la vida.
Exempta encara de redós amable,
erro amb lletres des de la fretura dels adobs,
i trempo cada oblit
amb una joia crua com aquesta.

Advertisements

One response to “Desmemòria

  1. …crec que hi ha un vers, o un vers i mig que no acabo d’entendre, que no sé què vol dir… per a mi, llevat d’aquest detall, el poema em sembla magnífic, rotund, contundent, i amb moments apocalíptics… enhorabona! petons

    Date: Sun, 21 Sep 2014 09:20:11 +0000 To: periandredecorint@hotmail.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s