Em diuen “duresa”

No duguis a les mans
la fruita seca,
la vida ferotge
o la pedra del llevat.

Les coses són.
Són
despullades,
fulles d’hivern.

Tot s’adoba
en el primer palpeig
canicular,
tot just el plor saluda la paraula,
la resta el bullimet.

I què hi duc?

Una talaia de farcells:
usatges, habituds, amagatalls i farses.
Manuelles servint d’anyades
en els peus,
i un gep de planyiments.

A mig fer o desfer,
retemptaré el camí.
Hi duré la blana urgència
del diàleg,
la delicadesa de ser dona
i tot allò que encara no sé.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s