Sense tendons

Ahir, va ser, quan
jo m’arrossegava el jorn.
Tant de temps barrinant el temps
i…
temps vol dir possible?
més temps vol dir encara més pot ser?

Probable sóc dona i infern,
però no la besada
que em llagoteja la rebava de les rugues.
Probable sóc proveïment de dits
sense tendons
que completen aquesta ànsia
de treballar-te el cos.
Probable, per sota del teclat,
m’elaboro jo el versemblant endins
que ens distreu l’enyorança
sense cap frec.

El temps sempre és el temps,
possible jo, la percepció.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s