Rés (I)

La buidor d’aquesta casa de llavi nu
i d’engrunes hores, pare,
des que sabem quin n’és el quall infaust
que de la melsa engreixa contingència obscura,
és deforme com tots els precs
que de presta albada segues.

Espletaré la suor dels ulls
amb arracades de besada
ja des d’ara,
i et permetré un rés lluent
que m’endolci el llosat
d’un trencadís coratge.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s