Rés (II)

Aniré a feinejar en espolsar tenebres
per procurar remoure les gleves
d’aquesta reduïda mida cargolada
entre les hores.

M’abillaré amb dolor anestèsic
tot proposant mudesa a la polpa
perversa de la fel que ens ennuega
amb magnituds mesquines.

Voldré relligar-me la saliva
per no esgarriar síl·labes glorificant
la fam de no veure’t perdre les pupil·les.

De fet, estalonaré les heures dels moments
per desflorar l’arrest fatal de disposada
llambregada, no besant el veridicte
amb llavis blans de filla abstracte.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s