Rés (III)

El pare com la filla,
creix i muda.

Ella,
dona-glaçó
quan els fills
la lleven.

Ell,
patró
que li ha llaurat les esmenes,
encara massa calent el cafè.

Ella,
a mig entallar el seu temps,
assaonada,
trepitja les petges de l’ombra adoptada.
És dona-aranya.

Es desfila.
Es desfilla.

Ell,
tomba,
és rés.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s