Poetes, elles

Sou veus hermoses:
el mirall i l’arc i la vaixella
on hi guariu les urpes
del vostre benaurat parlar de rimes i de sang.
jo, mudesa assídua i porpra,
maldo per saber
dels sepulcres per tots els innocents.
Només em conserven les lletres
i un llit de son solcada,
el traç congènit d’haver-me fet dona
i els ulls que us llegeixen les boques orbes
i que a desgrat reposen.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s