Silencis que sou

Jo sóc d’aquestes
que et dreço els llençols celebrant
la que podria ser la teva creïble estada,
i així escuro els quaranta-cinc minuts
abans del tsunamí matiner
de fer via cap a les escoles.

Jo era d’aquelles
que encetava el dir afussellant els mots, els mots
dels tres quarts menys cinc,
perquè sabia que éreu muts
els que estimeu.
I com, jo, muda,
restava exempta del tacte dels canells
que em podríeu cenyir
el cos desfonat, tan càndid
com l’afecció ho és pels moribunds
o confessar un “bon dia”,
en una pleta la nit.

Jo sóc d’aquestes
que baldo el forrellat de la llar
i auguro a la propera volta,
altrament, encara més mudesa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s