La ferida, jo

La costura de pigments rosats
que el sol tenyeix,
ventrellut senyal dins la vagina,
no la celen una seixantena de ratlles
de reposada sang,
quall d’amor universal.
El trau no és l’afecció o la desafecció,
el pany folgat per on la clau
no embassa l’oportunitat.
M’exsuda la primera del verb
amb la brama de qui la tolera,
i l’esquinç radical del teu vers.
Mena’m encara més pedres
i t’infantaré la nostra vida
ablanida, embeinada pels llims.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s