Rés (IV)

Per entre els cabells, els engonals, els llavis,
les delícies càrnies que, des de l’úter
són l’origen de l’obra, s’infiltren les certeses
com les branques tumorals en les entranyes.
To just aquest significant, aquí,
s’enllita amb l’apunt de la presència anomenada,
tot just, s’en va la lucidesa.
Per això et fonc suor,
com plor oportú de maduresa,
de sota els pits fins la roja llera
de la sal endins, i tu,
i tu te’m fons.
Per això, pare, t’amanyago
la pell d’or del fetge clos,
i sóc pel rés dels quasi absents i pel doll
de les humitats desertes.
De soc a soc, dialogant la vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s