Rés (V)

Aquesta instància fràgil
que hem deixat a l’obra, pare,
són les màcules de l’aire, l’aigua, la terra
esteses damunt del matalàs
carenat amb els dos xiprers
que tot just tu regues.

Les lleganyes ben magres, pare,
evacuat el solatge de la fel
en l’habitació del cranc,
escometen el descens apàtic del teló.

I quan partia jo, freturant
l’abric dels meus infants,
vaig sentir en un esqueix del so,
“respira cos i digues…:
adéu vida meva.”

Panteixo com un rés sollat,
m’ofeguen les esmenes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s