Rés (VI)

On jo voldria demà ser-hi, pare,
quanta buidesa!
No són els poetes ni
les ombres sonores del festeig
de les que mai faré pronúncia èpica,
ni l’escuma molla que el vi ja degota,
és la meva ànima sobrera sense la pell
del teu hàlit que s’em vessa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s