Rés (VIII)

Aquest és el desig fatigat
pel vel d’or
que desvetlla aquesta vespra
ben neta, pare,
com la son que em zelaves
quan les meves fosques eren les teves.

Aquest és el tall florit i franc
que el desglaç de l’empara mena,
i quedar-me
dins el cobert d’aquesta petjada, pare,
serà perenne, una estranyesa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s