Rés (X)

Per què ensopegues,pare, amb les barres d’un llit
si només són lliris a recer d’aquest fred,
i el teu solaç és una diada d’anostrada covardia,
on les teves falanges per les sinapsis oblidades,
foraden i esgarrapen òculs en un paper?

Per què llambregades soltes em ventallen
una crosta de cel·les on les carícies raregen, pare,
ara que la meitat del beuratge
de la pila és exhalació de filla,
mentre tu xucles amb canya
les finades basses d’aquest sermó?

Per què, pare, debuto en el rés
si no em cals en el no-res?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s