Rés (XIII)

Un dia abans del seu darrer rés:

“El teu silenci de bèstia i rés exposats
en un clos, encara batega, pare,
com una nuvolada d’acer petjada en la faç.
No t’oblidis de renunciar-hi amb la mort
i emmudir-lo amb aquest ball d’alenades
i roncs, pesarosos com els epílegs escumosos del mar
i dolç com una fossa deshabitada en el cel.
Fes-te prec, pare, ara mateix.”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s