Pare,
la vida parpelleja la mort.
Saps que sóc ben poca cosa,
però no un ocell enjogassat
amb el borrissol de la tempesta.
Sóc qui cavalca els dies
amb el ventre alat
i els punys sense falca en les esmenes,
i vaig arraconant el baf
per alenar-lo d’un sol cop
quan anuem l’ossera damunt les cendres.
Advertisements
