No rés (I)

Pare,
la vida parpelleja la mort.
Saps que sóc ben poca cosa,
però no un ocell enjogassat
amb el borrissol de la tempesta.
Sóc qui cavalca els dies
amb el ventre alat
i els punys sense falca en les esmenes,
i vaig arraconant el baf
per alenar-lo d’un sol cop
quan anuem l’ossera damunt les cendres.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s