De franc

Em faig granís;
el múscul com l’obaga
una pila d’afonia en la boca;
les paraules, la mà anorèxica entre les reixes
que envermelleixen la sina de la vergonya,
però poc l’acoltellen, no sagna la navalla que res sadolla.
Trontoll, el temps que m’atavella
amb nusos que just em vinclen,
més que no em carden.
Sóc dona-nit, i és que no tinc dispendi.