De franc

Em faig granís;
el múscul com l’obaga
una pila d’afonia en la boca;
les paraules, la mà anorèxica entre les reixes
que envermelleixen la sina de la vergonya,
però poc l’acoltellen, no sagna la navalla que res sadolla.
Trontoll, el temps que m’atavella
amb nusos que just em vinclen,
més que no em carden.
Sóc dona-nit, i és que no tinc dispendi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s