Passejant pels dies. 15 de març

Com el doll en la roca,
consenteixo en ser afaiçonada per la sofrença.
S’esborra la guixada de l’ombra celeste de la ciutat
entapissant la boira del silenci mitger
entre prenyades de tu les formes
i jo escopint gemecs i ventres.
Aquest cos que se’ns acaba
em cal lliurar-te’l
i doblar la vida.
No em deturaré damunt les pedres,
navegar,
només,
i l’oreig,
en síl·labes ben nues.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s