Passejant pels dies. 21 de març

El gat m’encalça amb les urpes mòdiques
amb un desig que només és acollida.
Pel trajecte que des dels ulls comença,
verd i bells rovells,
parteix la desmesura d’amansir el, i aquest deler.
És consell de les lletres del silenci i de l’estada,
persistir.
Com sempre, m’esgoten la remesa
les il·limitades paraules dels que pensen.
Tant que pesen els filòsofs
allà en els prestatges des d’on
m’aguaiten!
M’excita el text sense marrades,
com de passada, travessant per les clivelles
fins als colzes, les tripes,
i es vessen i jo et beso.
Domestico els pous
del llambreig de les esperes.
No n’estava al corrent,
però tu duus un bitllet i la treva meva.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s