23 de gener, in memoriam. Passejant pels dies.

La germana descansa a cura de l’amant,
l’esposa es deté acotxada per un cafè.

Sola. Sols, pare…
per no descurar-te la present absència.

Feinejo,
endreço sucs i píndoles,
meno objectes,
cantussejo,
embull de neguits.

És una treva letal,
sóc amb ulls a les orelles i als cabells.

A l’escenari,
el només pit,
el només pit,
el pit només.
S’infla d’amor.
El sobrant,
el dedins de la pell,
desemparat.

La melodia,
la melodia,
la melodia,
el panteix.
En teniu cap dubte?
Homer, no.
La vida/l’alè.

Tants dies sense poesia
i aquella bonança del teu ànim
el combat i la tria:
la custòdia de nou de la teva mà desagnada
o el sofà i T.S. Elliot.
Rellegeixo amb ell
la nostra via.

La mirada en la templa esquerra,
per donar fe de l’hàlit,
però no entona la vida la glotis,
ferma la paraula i la filla,
el plor supera les vores
i un mantra sublim s’allita amb l’escena.

La inevitable corredissa,
la infermera confirma,
la parca no erra.

La germana i l’esposa,
els cors descolorits.
L’assosssec,
la llitera negra,
i el passadís.

Advertisements

One response to “23 de gener, in memoriam. Passejant pels dies.

  1. Reflexes l’amor, la mort.
    L’amor al pare en el seu últim alè.
    La mare, la germana, la vida que t’envolta.
    L’assossec.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s