Abastment

Tots el meus silencis,
sorolls 
meus.

T’enyoro
aliena
que no ets,
però sí, carn.
Les meves lletres,
indigents,
no admeten venda.

Vols desvestir la sense sostre
que menja esperes?

Sempre l’estúpida insistència
en trobar
el peu de la imatge velada
o ser al bellmig del prostíbul,
i no ballar en la dansa 
de la fecunditat que no infanta ni alleta!

L’enormitat només 
és esbatanar una altra finestra.

Viure,
n’hauríem de tenir prou.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s