Allò que és la nit

Dins del glop,
ets el corrent del cos ben moll
surant-me els dits
i les rosades sines del tempteig.
Però acuito allò que no,
“renglejant” les hores
en les que el jo té nom.

Se’m pot empedrir l’obaga,
vella
com les flors en la tardor prenyada,
i ocult el permís de dir tendresa.

No són els nens aquesta nit
i en la llar, les parets plagien l’alenada.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s