Ephemera. 31 de maig

El llavi cru i aflamat d’aquesta porta
que és predestinada similitud de dona
a remolc d’una saó,
m’estova.

Una altra pell com la meva
em caldeja aquella eixuta i rància
cambra d’un cobejat hivern
amb bescanviades tintes que muden ombres.

Un sofà a mig camí entre la vida
i la vida de sempre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s