Blaneses

La bellesa,
sinó esfereïdora
és indecent,
només blana,
esgota paisatges.

La tendresa,
estrangera,
obsequi i caduca,
malmesa com el sòl de novembre
escandit en el vers de gener,
no és blana,
crema,
llunyana.

Són ínsignificants
els detalls
que aguanten la vida,
exhuberants, només,
les utopies
possibles.

Contemplo els fills,
distants i vorers,
i a tu,
reblerta pel cos dels meus tactes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s