14 de juny. Ephemera

Si t’enfiles i t’allargasses per
haver les cirera germana en
les branques soles i estiuenques,
madur, i dolç al punt,
podràs el gest i et seré.

Com és que més en sabeu altres
de l’afany serè dels meus pits
que l’assenyalen amb l’envit
fefaent de la pel
que l’ànima i el cos alçat
damunt el temps d’avui?

Si no s’ajup
com l’esperona la rutina,
haurem ensarronat el pas
en el seu jorn present i sí,
raramente serem.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s