Ephemera. 25 de juny

Jo m’ofreno.
Sóc una pell amb greix d’esperes,
i no m’ofèn la nit per la manyaga
de sobreviure en el teu
llindar distant,
ni per la llei de la galta erma.
No m’angoixa una no dicció elevada
que et confon la llengua.

A mi, el cor se m’ha fet gran,
mentre surava calm damunt la barca,
hissat, el pedaç colrat de soledat,
quan abstret el cel,
s’allargassava març en les vogades.

Així m’ofreno,
sóc jo una pell amb greix d’esperes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s