Els crítics

I parlàvem sobre el què, el com, el qui…
de les lletres,
parlaven literatura,
de cançó,
de poetes…

M’esquitllava.
M’afectava l’escot del davant.
De la “metapoesia”,
emmudiment,
reblir la copa
i tenir ben present
la filla
que no dorm
sense
la mare.

Em concernien els pits, el vi, la criatura.
De paraules
ara,

dites

i
en podria
elidir el traç
de les cadències.
Contemporània.
Però mandrejo.

Els fills, les copes, les esperes fruïdes em toquen.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s