Veritats

La paraula amb rumb
diu el món
i proposa
la seva argolla
allà
on algú omple les ombres.

Evoco el declivi somrient de la neu sagrada
en la volta cristal·lina per Nadal
i la silueta de la nocturna vida en les valls ben dretes
i urbanes,
i et proposo la carícia
que t’apropa.

El silenci eloqüent
és qui t’anomena semblant,
Mireia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s