Capvespre

Devallo pel camí de sorra,
a l’esquerra les oques en reclusió,
i el capvespre pel clatell amortalla
les poques hores del dia per desfer.

En l’ànima,
cremant-se el jorn en el llenç rural,
amb tota i més certesa persisteix
que de l’amor no en sento cos,
no remugo ni de fills ni de pureses,
no, sinó d’un dubtós alè per anihilar
més avall d’aquest ventre.

I com una daga enmig del cor,
m’esberla tenir present,
per què aquesta difunta llum
ens meravella
quan és melodia acolorida de la mort?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s