Senceres

Haver estat aquí
és ja eternitat.

I és que no sé què em passa aquesta nit
que enlloc d’engrunes reconec crostó,
que no conservo noms, ni edats, ni temps
d’estades entre les cames,
ni m’adono de les esquerdes que ahir comptava
apuntalant de les hores nues les cantonades.

La vida rasa,
lluny
les escates d’argent en les pedres,
dels meus ulls
les cendres.

Ja som a casa,
la flor és
per a no desflorar-la,
enamorar-se’n
sencera.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s