Per poc que no t’ho sembli

Amb prou feines sabries dir-me
perquè vàrem ser terra d’aquella molla
i adobada abans d’hora,
tot just oloràvem prematures roses
abans de fer-ne’n quinze.

Per poca memòria que en fem,
la natura vella no en tenia prou
en conrear les granes de la decència
i sota l’aigua i rere les portes
llaurava també congestes negres.

D’això en fa tant
que la memòria no vol memòria,
com un embrió sense naixença,

Per poc que no t’ho sembli
la mà del sastre sempre és,
i maldestra ben sovint la seva feina,
i sota l’aigua i rere les portes
aquells crims del pederasta
i els ulls fidels a les misèries.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s