Flonja

Així, flonja en la sobrecoberta
del matalàs nu de veus daurades,
sóc per l’ull del vident nocturn
com una gata que ronca sorda
i vella, perquè viure se’m fa un regal.

Quina ànsia! em dic
que, en aquesta primera del verb,
com en tot allò humà, ser consciència
amb tall i fel del darrer fer;
fam d’arribar la vida,
per tot just fer-ne tros d’oblit i ser repòs,
i un repòs ben mort.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s