Un poc de fe

El vent ben glaç procura ombra calma en el seu bleix,
com hi ha a qui mai els ulls el prenen o sorpenen endins.

Ahir, vaig caminar amunt i presta vers l’horitzó d’un castanyer
en una soledat d’infants en la mendicitat i prats amb pells d’octubre viu,
i el cos va assentir sense cap boira
que, de tornada, res no és urgent,
només així és l’aparença quan hi anem.

Per sempre més, la retòrica pregunta:
que hi ha algú més, desades les hores i el camí
rere el cafè?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s