Dissabte tarda

El filòsof sentenciava:
“romandre dins l’obertura”.

A la llera del fetge,
navegant pel roig torrent de la descortesia.

Ahir, ella em va doldre.
No va ser ella. Ella personificada en la vida.
I en el mateix esglaó, tan rar avui, observar més que mirar,
veure el temps mentre va actuant.
La tarda en el cel a la mida del gris dur i moll de la plaça,
i les ombres dels que viuen enjogassades
escatint el lleure ras d’un dissabte urbà.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s