Deixar de ser pena

No en sóc capaç,
de deixar de ser pena
com el vernís de la pell
que ens expressa, de l’ànima, el color de les sinàpsis
i el to del camí que ens canta els revols de la parla.

Si algun dia fos alguna cosa
més que aquella espina de la closca
que fa paraules amb la glotis cremada,
si ho fos,
sentiria els quadres que de la paret no cauen
i els pensaments que la son infanten,
endins com les tenebres.

Som la fosca que els anomena
i els duu en les espatlles
i l’infant cansat de jeure poc i respirar
sense senyal
en la sorra incapaç de ser oblidada i mai callada.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s