Que es deixa ploure

Irrellevants
els temors tant quan ens allitem
amb cos de pronúncia persistent,
com també quan som exteriors al centre
del cor del compàs que batega,
amb un esguard absolut
de cel de pluja ple;
o a l’esclat de llavors
pel sacceix d’una mà
que només vol alletar l’assossec,
per damunt i lluny
de la bomba pesarosa
que ens tolera el viure.
Una dona, en un esplet, que es deixa ploure.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s