Que no brolla…

Aquell fil de la vintena,
tot just, fa no-res, m’acaba d’arribar,
malgrat sóc encert d’arruga
i pausa eixuta de bella vista
a la llum del dia.
I ara, mentre tots sabeu d’amors,
jo m’allito amb algun llibre,
i a vosaltres alguns dits us drecen
en el quadrilàter una ànima permesa,
a la cerca de saliva
dins la pell del pèl que abeure tendra bassa
i oli sec.
Allí dissolc
antigues runes que no creixen.
En aquesta edat que també és edat
som negres
com la fosca d’aquest úter que no brolla.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s