A Jaime Gil de Biedma

És una lleu pèrdua.
Si avui no menjo,
demà ho faré.

Quan la resta incerta
és encara present,
jaime,
m’afarto de saber que això va de debó.
Massa sovint sóc jo només qui balla
ben atenta en aquest dol,
i abassego la boira de la prova nua
de beure’m l’encert en aquest jaç acalòric i fred.

Seriosament,
el residu que mentre creix decreix
m’interpel·la,
i els amics l’obliden,
l’amor sembla una gesta de l’entrant de la vida,
i l’estada fràgil s’esdevé identitat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s