És una lleu pèrdua.
Si avui no menjo,
demà ho faré.
Quan la resta incerta
és encara present,
jaime,
m’afarto de saber que això va de debó.
Massa sovint sóc jo només qui balla
ben atenta en aquest dol,
i abassego la boira de la prova nua
de beure’m l’encert en aquest jaç acalòric i fred.
Seriosament,
el residu que mentre creix decreix
m’interpel·la,
i els amics l’obliden,
l’amor sembla una gesta de l’entrant de la vida,
i l’estada fràgil s’esdevé identitat.
Gemma Peres 