La gesta

Pensar-hi,
que hi ha un gest meu
que diu blanesa;
un fil de fuga de carícia
imaginada,
ben espessa,
com terra que trempa per la roja
pena de l’albada,
i cruel
per sadollar-me ben nua i sola,
ben escorreguda i recta,
mentre enfilo la tarda i la feina,
és ser poc destra amb la referència de la gesta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s