Una minsa entrega

Tots amb dones,
i totes.
Jo,
amb algunes,
per sota les teles de la son
aquelles fosques,
i d’aquestes, de matinades
només una mida prou ridícula.

Encara arrisco com qui rep un tast
de merescuda glòria
al final de l’agonia,
i una madura i minsa endreça
d’abric calent
i d’astre ponent,
és la bestreta.

I d’incerta vida, les convulsions
que agiten la nau,
ben negada per les ànsies
d’allò vessat
abans d’arriar el velam
de la encara poc tensa carn,
ahir delida.

Tots amb dones,
i totes.
Jo feinejo de valent,
i al davant
aquesta aparença
encara no per a sempre
lliurada,
ni tan sols per a demà,
cert com el pes
d’una engruna
damunt les cendres
de les besades que vull crear.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s