El so del ventre

Seré, certament, únicament el vers
que va fent via,
així com l’ànsia de la son
brolla per aconseguir no descloure’m els ulls.
I us dic també que amb desmesura temo
arraconar qualsevol necessitat;
fermament m’aterreix,
però neix com qui deixa caure una brossa,
subtilment, mentre vagareja pels carrers,
doncs res sobreviurà de mi,
tan sols, els llocs comuns,
els xiscles de l’infant en la seva novetat de viure,
o la sentida de la carícia atrofiada
que es llegeix resseguint amb el tou de la llengua
el so del ventre i el de la “v” de la vellesa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s