“Panta rei” o la consciència que tot ho pot

Sovint no sóc capaç de ser l’ull
del residu entre tu i jo,
com l’esvoranc entre això i això,
el lloc del s’esdevè,
el dubte ferm de la casa del meu pare.

Sovint, tampoc, la refracció de les matèries,
allò que resplendeix
entre els llavis poetes:
“dir el món”
amb la proposició desviada,
i sobreviure allevada
en la paret,
i enclavada,
observable la pell per on
l’ànima pastura tothora llums i ombres.

A estones, no voldria ser
aquesta probable certesa de tot
i reposo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s