Xopes les hores

Reposaven inquietes i xopes les hores
dins el got de gin i tònica.
Es desfeia la tarda,
i em vaig adonar que corria.
Creia el cel que duia cotó negre.
Fugia dels incissos despullats
cercats per comes,
mentre assajava tothora la vida roja.
Era ben clar
i ella cridava encara les ombres.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s