Història d’una jove poeta madura

Aquest podria ser l’inici, més o menys, d’alguna cosa que es podria anomenar, si fa o no fa, “Història d’una jove poeta madura”. Tot podria ser pura ficció, o no, o sí i no.
S’asseu sola;
i és clar, al cinema, un seient al costat de l’altre.
Però, sola, vol dir sense res ni ningú conegut
a l’altre seient,
dreta o esquerra.
Potser, ja va ser per això
que va fer el seu primer vers, als onze.
La vida prèvia a la butaca erma.
Aleshores sí que era una jove poeta
i hagués pogut guanyar un premi de bon dir
amb musicalitat reconeguda.
“Millor una dicció poc complexa”, dirien alguns.
“No espesseeixis els mots, que pesen…”, es deia endins,
però, hi queia.
Ella començava a acollir el fum del tabac,
I a no saber ben bé què fer-ne alguna nit, de les seves mans.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s