No sabia si escriure curt

No sabia si escriure curt
i abrupte
la jove poeta madura.

Potser és així
que de la sang al cap,
només amb esquelet,
s’asseu qui omple de nombrosa
o magre vida
el blanc.

i sense cap mena de marca
qui mandreja pedres
i en l’acte de finir ben prompte
no defineix cadira ni to
i sí
quan el pulmó és lliure
dolor

De la sang a la sang, i a la sang,
la xipolleja entre sermons de difunta remissió
quan diu els noms dels horrors del cos:
el de la mort, el del camí que hi va
i el de les pells que hi duen.

Ella sap que si el paper talla
ja ho és tot.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s