Mirar de lluny

La distància
és un déu que allarga la mirada
quan els seus ulls,
que han deixat un cos ben viu,
excèntrics, fora d’ella, l’esperen.

Ella s’anomena dona deshabitada.
Ells matèria fluent que s’ennuega
premsada i dispensada de blanesa.
Quina extravagància la impaciència
per als déus!

Quan li retornen,
altre cop es recargola, es rebolca
i s’empastifa fins les temples.
Reviu la memòria de l’estança
ben atapeïda pel color de l’estiu
en els envans iniciada la tarda.

I ella allargassada sobre el llit
on encara l’escomesa podria,
allargassada com el cementiri
en el badall de la mort,
hi busca aquells ulls particulars
que saben nodrir-se de fe
en qualsevol matèria erma.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s