Algun dia en algun lloc

En els presagis,
mai la descoberta.

Com en un vidre opac,
les transparències antigues
de les escates fermes del llom
es deixaten amb la suor,
i elaboren un degotall de cabell blanc
on l’embestida que arrenca amb el dia
va tenyint mig cervell d’una
dèbil memòria.

Especialment, voldria no oblidar
que a allò on l’úter va ser ventre
li resta menys vida que a la vida mateixa,
i que va empenyorant el viure
per una delicadesa cega.

Si ronda la mort,
només així, la soledat primera.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s