El gramatge del cor

Amb tant de gramatge, el paper del cor,
sense mirar
amara la por de qui no hi veu.

Aquell dissabte una dona qualsevol
va lliurar la poeta madura
a la rasa.
Despullada davant el vidre i el reflex,
la cínica amant
va riure’s dels seus sostenidors,
roba escollida sense descuit del gust
per a les llàgrimes dels pits,
i per la muda veu que no xiscla
va imputar-li covardia.

Per sort,
un dijous després, la va embellir la nit.
Va ser ahir segons van dir,
en un dia de vida de la vida que ets tu,
embull de blanca pell,
juliol en perfecta llum,
i desgranat ja un cop el raïm negre dels cabells
i les aspreses de la sang,
la poeta va arraconar el besar poc clos.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s