Per aquelles nits

Per una dotzena de nits,
tanta vida, es demanava?

Per aquelles nits
degotades com almoines,
passejar les hores amb les empremtes
que dins la llar li feien nosa?

Per aquelles nits,
consumir el voltatge de la carn?

L’endemà, quan va descollar els ulls
dels taulons dels llits i de les històries,
va saber que com un suc eixut,
ni dona pròdiga
ni rossecs d’amor en els palmells.
Dona densa, dona poeta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s